Control de versions amb emacs + RCS

gnu
Aquesta setmana no he penjat cap article al blog perquè la veritat és que ha estat una mica atabalant. He començat a treballar i i són uns quants canvis importants, el idioma, els companys, la manera de treballar i la tecnologia. Respecte aquest últim, la tecnologia, promet ser molt interessant, don
cs he passat d'estar a una empresa amb sistemes principalment basats en Windows a una empresa amb sistemes basats principalment en Linux. Donat que la meva experiència en Linux es força més limitada que la que tinc en Windows aquests dies estic aprenent moltíssimes coses noves. Una de les que més m'ha impressionat per la seva simplicitat i tanmateix efectivitat, és el control de versions sobre els fitxers de configuració de Linux; els dominis DNS, la configuració DHCP, les regles del firewall, en fi, tots aquells fitxers que l'administrador ha de canviar freqüentment.

En aquest cas fem servir emacs + RCS. Jo ho he instal·lat al Linux de casa (Ubuntu 7.10) per poder practicar :).

sudo apt-get install emacs rcs

Un cop fet aquest pas hem de crear un subdirectori anomenat "RCS" a cada directori on hi hagi fitxers que volguem modificar:

mkdir RCS

Una altra manera de tenir-ho tot una mica més organitzat podria ser:

mkdir -p /directorideversions`pwd`/RCS

I després crear un link en el directori:

ln -s /directorideversions`pwd`/RCS

En qualsevol dels dos casos un cop tenim creat el subdirectori "RCS", que és on es guardarà la informació de les versions dels fitxers modificats en aquell directori, ja podem editar el fitxer i preparar-lo per començar el control de versions:

emacs -nw nomdelfitxer

Aquí utilitzo el modificador "-nw" per a utilitzar el mode de text de emacs, doncs és convenient acostumar-s'hi si després es farà servir en servidors als quals normalment hom hi accedeix per "ssh" o passareles similars basades en text.

Amb el fitxer obert el primer que hem de fer és fer alguna modificació. Un cop fet, hem de fer el primer "check-in" amb "C-x v i", ens preguntarà si volem salvar i contestem que sí. En aquest moment el control de versions RCS ja té el control (valgui la redundància) sobre els permisos d'escriptura, a partir d'ara per poder guanyar accés d'escriptura sobre el nostre fitxer haurem de fer un "check-out" del mateix amb "C-x v v", el mini buffer de emacs ens notifica que ja podem escriure, fem la modificació i després fem un "check in" amb "C-x v v" també. Una de les funcions més interessants és que després de respondre sí a la pregunta de si volem guardar el fitxer, ens apareixerà un nou buffer on podem escriure el comentari corresponent al canvi que hem fet, nosaltres addicionalment firmem el comentari amb el nostre nom de manera que sabem qui ha fet la modificació. Un cop afegit el comentari el guardem amb "C-c C-c" i ja podem sortir de emacs amb l'habitual "C-x C-c".

Fora del emacs podem fer "rlog nomdelfitxer" per consultar l'historial de versions.

Fins aquí una breu introducció del sistema, hi ha moltes més opcions i modificacions que es poden consultar als manuals tant del emacs com de RCS, jo sóc molt principiant i segur que hi ha 1001 esmenes a fer a aquest article.

Alguns links interessants sobre el tema amb explicacions molt millors :) :

https://agave.garden.org/~aaronh/rcs/emacs.html
http://www.madboa.com/geek/rcs/

Com un nen amb sabates noves

Està clar que quan un se'n va a un altre país ha d'acostumar-se a tot un seguit de petites coses, moltes petites coses. I quan més diferent la cultura, el clima, etc... del propi doncs encara més. A Suècia, està clar, un dels factors que més marca el caràcter del país són les baixes temperatures hivernals. El fet que, a la zona on estem, les temperatures negatives siguin quelcom habitual, fa que per a algú provinent del mediterrani la més quotidiana de les tasques, com ara conduir, es transformi en tot un descobriment.

Si no, fixeu-vos en tot el que hem hagut de fer per a que el nostre pobre cotxe s'adapti al fred. Primerament hem hagut de comprar un oli especial per untar les juntes de les portes, si no, quan fa temperatures negatives, es congelen i no les pots obrir. Per les manetes i els panys hi ha un altre oli que serveix per al mateix. També hem hagut de comprar una rasqueta pel gel dels vidres, doncs quan deixes el cotxe aparcat al carrer amb temperatures negatives s'hi forma una gruixuda capa de gel al damunt que triga moltíssim a marxar només emprant la calefacció, per tant abans de marxar, rasca que rasca. L'aigua del neteja parabrises també conté en dissolució quelcom que aquí s'anomena "Glycol" que serveix per a que l'aigua no es congeli sobre el vidre quan el neteges, cosa que s'ha de fer força sovint perquè les carreteres gairebé sempre són humides de pluja o de neu fosa pel pas dels cotxes i la sal. Ara, el millor de tot, el que m'encanta, són les rodes amb claus. Si si, amb claus, hem hagut de comprar uns pneumàtics que, a part de dur un compost i un dibuix especial per a millorar la adherència sobre gel i neu, porta una mena de claus inserits que proporcionen alguna ajuda en la conducció sobre les gruixudes capes de gel que es formen quan la neu es fon durant el dia es torna a congelar per les nits.

Estic segur que encara em queda molt per descobrir, com per exemple a on puc anar a rentar el cotxe sense que se'm quedi congelat al sortir del túnel, i es que aquí a suècia, tenir el cotxe net a l'hivern és un luxe que dura 5 minuts.

Ja som aquí!

Doncs bé, ja hem arribat! Per fi! Han estat tres jornades de viatge força monòtones durant els dies però agradables per la nit. Vam aturar-nos les dues nits a poblets petitons, la primera nit a França i la segona a Alemanya, i vam tenir sort amb els hotels i els sopars respectius, fins i tot vam poder fer un tast de les cerveses locals. El cotxe s'ha portat molt bé i descansa al garatge de l'àvia esperant amb il·lusió les sabates noves que li posarem demà... amb claus!

Ara ja rondem per aquí i poc a poc ens anem fent a la idea que no estem de vacances, que aquesta és la bona. Queda una setmana de gestions i adaptació i després començar a treballar, el idioma serà el més complicat.

En tinc pensades unes quantes per anar escrivint al blog, i fins i tot he fet algunes fotos, ja ho aniré penjat tot plegat. Ara ja tinc internet, he configurat el portàtil, el telèfon skype i les playstations així que em sento una mica menys desconnectat de la realitat, de tota manera aquesta desconnexió va a estones perquè la connexió a internet també ho fa, a veure si ho podem solucionar... I és que després de tant predicar les virtuts i modernitats d'aquest país resulta que la connexió a internet de la meva sogra falla més que una escopeta de fira.

El viatge

Doncs bé, el moment finalment ha arribat. Demà marxem amb el cotxe carregat fins les orelles cap a Suècia, seran tres (o quatre) dies de viatge, de ben segur, emocionant. Jo, com a bon català temerós de la neu, porto les meves cadenes de tela pel que ens puguem trobar pel camí, espero que no les haguem de fer servir! M'agradaria poder anar actualitzant el blog dia a dia, però em temo que temes banals com el menjar, el dormir i el conduir em faran difícil la cerca d'un punt d'accés a internet, ja ho veurem. En tot cas en el pitjor dels casos, el proper article el penjaré des d'Escandinàvia quan per fi esdevingui un Friky a Suècia.