Miami i varicel·la

Resulta que la setmana passada vaig estar de viatge a Miami per feina, l'últim viatge a ultramar amb aquesta feina imagino. La veritat és que allà tenim la sort de tenir uns companys molt enrollats i que ens cuiden prou bé, portant-nos a sopar i aquestes coses. A més, per acabar-ho de rematar, el meu cap em va regalar entrades per a la NBA, així que no ho vaig passar del tot malament.

El que no em deixa de sorprendre quan anem allà és el bilingüisme "de facto" que hi ha en aquella zona. És *difícil* trobar a algú que no parli castellà, la veritat és que és molt interessant parlar amb ells de Cuba i els EEUU i les seves relacions. La majoria de cubans que viuen allà és gent que ha hagut de marxar de la seva terra sense mirar enrere, sense la possibilitat de tornar mai més. Jo ho trobo molt fort, ara mateix estic a punt de marxar de la meva terra també, però no crec que ho pogués fer si pensés que és un pas definitiu.

El cas és que mentre era per allà vaig començar a tenir uns símptomes estranys, com de febre, però sense anar acompanyats de res més, sense mocs, sense esternuts, res que indiqués que fos una grip o un comú refredat. Vaig anar passant amb paracetamol fins que vaig arribar a Barcelona i vaig veure que seguia igual. Just abans de trucar al metge, a més, em vaig adonar que tenia uns granets estranys, i tot d'una em vaig recordar que feia un parell de setmanes vaig estar amb uns nens que tenien varicel·la.. i bingo! De 7 a 10 dies a casa... I aquí estic, massa malalt per treballar, massa malalt per fer caixes i amb tot el temps lliure del món per anar-me encaparrant en la mudança i el viatge que ens espera cap a Suècia.

En fi, seguirem fent repòs, a veure si m'acabo el God of War a la PS2 que l'he de tornar abans de marxar...

El revolucionari IJam

IJam, sense comentaris...

La teva vida en 40 caixes de cartró

Doncs si, així és com definiria el fet de mudar-se. La veritat és que si obvies els mobles grans i els electrodomèstics (cosa que pensem fer) el tema sembla no tenir massa dificultat. Llibres, roba, CD's i algun que altre "cachibache". Fins i tot hem trobat empreses que et fiquen a les caixes la vaixella i tal. Com deia, el problema no sembla massa gros... fins que t'hi poses. És increïble la quantitat de merda (si, merda, faig servir aquesta paraula deliberadament) que pots arribar a acumular en tant poc temps. Portàvem vivint en aquest pis 4 anys, dels quals el primer no va ser massa ufanós econòmicament pel que no va entrar massa merda a casa, tot i amb això, caram! I el complicat no és haver-ho de ficar a les caixes, no; el més complicat és l'inevitable triatge entre la caixa i les escombraries. Arriba un moment, que en part per sentit comú i en molta part per estalviar els preciocíssims metres cúbics, has d'acabar triant, classificant i, en definitiva, llençant moltes coses que fins el moment havies qualificat "d'illençables" però que la pressió de no ocupar massa espai al camió de les mudances et fa reconsiderar. Aquella samarreta que no et tornaràs a posar, aquell router ADSL que no té wifi però que guardes per si de cas, aquell monitor de tub que tants calés et va costar i que ara no faries servir ni per mirar l'hora, fins i tot acabes llençant, què sé jo, els apunts d'aquella assignatura que vas fer fa 8 anys i que semblaven tant interessants!! :) En fi, un caos. I és que no és tant fàcil com sembla posar la teva vida en 40 caixes de cartró.

bloc.cat

Feia temps que rumiava en començar un bloc, o en la nomenclatura anglesa original que jo prefereixo, blog. El fet d'anar-me'n a viure a Suècia ha estat l'excusa ideal. Quan vaig estar mirant plataformes de blogs gratuïtes, la primera que va copsar la meva atenció va ser Blogger ja que és un servei molt estès i segurament el més avançat tecnològicament i amb una quantitat més gran de funcions diferents. A més, és un d'aquells serveis fiables, com gmail, google, hotmail o posats a citar www.telenoticies.cat. Finalment em vaig decidir per bloc.cat donat el seu caràcter català així com el seu domini. Després d'una setmana escassa com a "editor" he de dir que estic força decebut. Fa 24h que no puc escriure cap article, és més, durant gran part del dia d'ahir no vaig poder ni consultar el blog. Des que em vaig subscriure no he pogut entrar encara al Fòrum (tampoc puc a hores d'ara), on per altra banda, m'agradaria comunicar aquestes deficiències. Entenc que és un servei gratuït, però això es excusa per a que el nivell de servei sigui tant pobre? Entenc que, sent un servei gratuït, els recursos seran limitats, però això és excusa per no enviar ni tant sols un mail als editors i administradors dels blogs allotjats? En fi, de seguir així segurament hauré d'afrontar una mudança virtual, a més de la física...

Fer el pirata en català...

Navegant l'altre dia em vaig portar una agradable sorpresa en descobrir una pàgina de descàrregues de programes de televisió en català. La pàgina en qüestió es diu TotsRucs i entre d'altres continguts s'hi poden trobar links d'emule a sèries, pel·lícules i documentals emesos a TV3 en català i, en ocasions, en anglès.

No pretenc estendre'm en el tema de la legalitat o, millor dir, la moralitat d'aquest tipus de pàgines. La meva opinió és que si els mitjans existeixen la gent els farà servir i que les empreses i els autors que produeixen els continguts són els/les que s'han d'adaptar a aquests canvis i no mirar de romandre ancorats a un model obsolet de distribució per la senzilla raó que fins ara produïa beneficis... En fi, com deia no em vull estendre en aquest tema.

Des d'aquí m'agradaria felicitar als responsables de la iniciativa que pren una rellevància especial per als qui som/són catalans residents a d'altres indrets del món.

Tota història té un començament...

I aquest és el començament del meu bloc. Actualment visc a Barcelona però properament me'n vaig a viure i treballar a Suècia. He creat aquest bloc amb l'objectiu de compartir, amb qui ho vulgui llegir, les experiències i opinions sobre aquest fet i d'altres temes...