GOD JUL OCH GOTT NYTT ÅR

Com els més espavilats us haureu imaginat (pots comptar :) ) el títol d'aquest post és la felicitació nadalenca sueca, si ho traduïm tenim una felicitació gairebé calcada a la nostra, "Bon Nadal i feliç Any Nou". Si bé vist des de fora el nadal suec té molt en comú amb el nadal català, quan ens apropem per a mirar-lo una mica més d'aprop, descobrirem certes diferències. Moltes de les tradicions són les mateixes però diguéssim que l'ordre de importància és diferent. Quedi clar que no sóc cap expert, ni en tadicions nadalenques catalanes ni sueques i que tot el que comento és purament subjectiu i producte de la observació empírica. Dit això, una de les tradicions que aquí té molta importància i a Catalunya em sembla que no tant és l'advent. Aquí dalt, el primer cap de setmana de Desembre, preparem una safateta amb quatre espelmes. En aquest primer cap de setmana n'encenem una, el segon dues i així successivament fins al quart advent, és a dir el diumenge abans de nadal, quan n'encens totes quatre. Com que la primera que vas encendre és la que més hores ha cremat, etc. doncs l'efecte de les quatre espelmes és com una escala, no sé si m'explico massa bé (sigueu comprensius, estic escrivint el post al tren i són les set del matí tocades). Crec que és un símbol prou entenedor que el Nadal s'acosta. Però les diferències no acaben aquí, he començat per la tradició més primerenca i continuaré per la més tardana, els reis. Curiosament, malgrat la tradició dels reis és completament o, millor dit, gairebé desconeguda el dia 6 de Gener és festa. Quan els explico el tema tots creuen recordar vagament el tema dels reis però ningú no ho celebra.
Pel que fa als dies centrals, el dia fort, és a dir, el dia d'intercanvi de regals i dinar familiar és el dia 24. Es fa tot en un, és a dir, el 24 un se'n va a dinar a ca l'avia, pares, germans, etc. i després de dinar (i de veure el tradicional capítol de l'ànec Donald que posen cada any) es fa l'intercanvi de regals. El 25 vindria a ser el nostre St. Esteve on els dinars familiars són "opcionals" i el 26, doncs també. Tingueu en compte que aquí són festa el 24,25,26,31 i 1!
Ni dir que només tenen arbre i no pessebre i que no tenen Tió. De fet el tema del Tió és quelcom amb el que els deixo bocabadats cada cop que els ho explico. Penseu-hi, és una tradició que, malgrat ser la meva preferida, no deixa de ser una mica estrambòtica, els donem un bastó a la canalla perquè golegin (aquí la violència és una tabú molt més gran que no pas el sexe) un tros de fusta tot i demanant-li a crits que cagui... I per acabar-ho d'arreglar després els explico el tema del caganer i ja és quan em comencen a fer el buit a les festes :)
En fi, només volia comentar molt per sobre i de manera molt subjectiva algunes tradicions nadalenques sueques i contraposar-les amb les nostres. Aprofito aquest post per desitjar-vos a tots plegats un Bon Nadal i un Feliç Any 2009!
UPDATE: Com he explicat estic escrivint des del tren. Avui el conductor, quan estava fent el habitual anunci de "senyores i senyors ens apropem a Estocolm bla bla bla" ha afegit un "Desitjem que tingueu unes molt bones festes i amb molts reglas i preneu-vos-ho amb calma amb els àpats nadalencs i cuideu-vos". Suècia em segueix sorprenent :)

Se m'ha acumulat la feina...

Doncs sí, fa tants dies que penso en escriure... Sempre tinc idees que per descomptat oblido, oblido les idees i apuntar-les. I la veritat és que quan arribo a casa als vespres em costam olt posar-me davant del ordinador, si més no per fer quelcom més que navegar una mica sense rumb...
Per aquí estan passant cosetes, la castanyada la vam celebrar amb els companys del casal català d'Estocolm (http://www.lesquatrebarres.org), va ser divertit compartir experiències i pa amb tomàquet mentre la mainada feia panellets guiada per una mà experta. De fet un parell de dies abans vam anar al sopar mensual del casal i vam tenir la oportunitat de parlar amb l'Artur Mas i una petita delegació que estaven de visita... Als continguts de les diferents converses amb els polítics potser els hi dedico un article en el futur al blog...
En fi, també ha començat a fer fred "de debò", temperatures negatives, nevades, gelades i de moment només m'he fotut una culada encara que crec que és qüestió de temps fotre'm una pinya amb la bici un dia d'aquests.
I pel que fa a la foto de l'article: Això són kanelbullar (brioixos de canyella?) que vam fer l'altre dia, modèstia a part, ens van sortir molt bons. M'agradaria poder penjar la foto dels panellets que vam fer però en aquest cas va ser un desastre total.
En fi, ja anirem practicant...

Apreciar allò que es té...

Llegeixo en el blog de El temps del Picó un article interessant que mira de rebatre amb dades científiques els tòpics meteorològics del estil "abans feia més fred, abans plovia més, etc". Crec que els tòpics juguen un paper més important en el nostre dia a dia del que ens atrevim a admetre.
Sense, desgraciadament, aportar dades objectives m'agradaria, si no rebatre, posar en dubte un tòpic de temàtica sueca. En general tendim a pensar que les coses al països nòrdics van millor, els trens funcionen, les escoles són genials i si anéssiu a un hospital us hi voldríeu quedar a viure.
I en general, com a mínim pel que fa la meva experiència, és cert :) De tota manera vull comentar una experiència que he tingut aquest cap de setmana per mostrar que no sempre els tòpics han de ser certs (o falsos).
Resulta que l'àvia de la meva dona (que té 81 anys) va caure diumenge i es va fer mal. A partir d'aquí la vam portar al equivalent del "CAP" suec. Allà ens van fer esperar una miqueta (les aglomeracions de persones aquí a Suècia per a nosaltres els mediterranis són irrisòries) i la van fer passar. Després de pocs minuts ens diuen que s'ha de fer radiografies, així que hem d'esperar una mica més. Després d'haver esperat una mitja hora ens diuen que anem a l'hospital, doncs ells no tenen màquina de fer radiografies. Un cop a l'hospital es disculpen pel lleuger retard que pot suposar el fet que estan implantant un nou sistema informàtic (la culpa sempre dels pobres ordinadors). En fi, no m'allargaré en detalls, però el fet és que després d'haver estat a l'hospital tot el dia, l'àvia es va cansar de tant esperar i se'n va anar cap a casa, sense saber el diagnòstic, amb la cara inflada com un pebrot i sense poder moure la mà. Avui li ha costat 8 hores més d'hospital poder rebre un diagnòstic: Fractura de nas, pòmul i canell.
Espero que ara que per fi algú s'ha dignat a diagnosticar-la el tractament el podrà rebre amb una mica més de celeritat però el cert és que malgrat les bones paraules, les instal·lacions excel·lents i l'aplicació de la tecnologia més avançada no haguéssim pas trigat més temps a ser atesos a l'hospital se Sant Pau....

Diada

Avui és 11 de Setembre, la diada. No és la primera diada que passo a terres sueques però si la primera que passo com a emigrant. Per aquí dalt el referent que evoca aquesta data és l'atemptat de Nova York, però evidentment ningú sap que és el dia nacional de Catalunya, de fet la gran majoria no saben ni què és Catalunya. Contràriament al que passa amb la nostra capital, Barcelona, el nostre país no és massa conegut per aquí. Bé, no és quelcom que ens hagi de treure massa la son, Suècia mateix tampoc és un país massa conegut malgrat tenir estat i ser una de les 10 primeres potències econòmiques mundials.
El que potser sí que ens hauria de fer reflexionar una mica més és el fet que aquest petit país en el que visc, que amb prou feines té més habitants que el nostre, pugui ser un dels països més rics del món junt amb un dels millors nivells de vida també. Ara podria parlar de molts temes que sincerament desconec, no sé si Suècia posseeix uns recursos naturals molt més extensos que el nostre país (segurament sí) o si el clima afavoreix aquesta situació privilegiada (segurament no) però sí que puc entretenir-me a mirar una mica més de prop diferències que començo a copsar amb el temps que porto vivint aquí.
I és que per a mí, una de les principals diferències entre Suècia i el el meu propi país és la gent. Una gent treballadora, complidora i sobretot, honrada. Aquí no es veu la picardia com una ventatja, ningú està orgullós d'haver aconseguit amagar ingressos a hisenda o de cobrar dietes il·lícites a la feina. La gent senzillament treballa, paga (molts) impostos i en general és honrada. Com que la majoria de la gent dispensa aquest tracte just envers la societat en reben la recompensa. És cert que es paguen molts impostos però no és menys cert que existeixen moltes deduccions (per transport, per situació familiar, despeses,...) i que els serveis i infraestructures públiques funcionen força bé, és més, estan millorant constantment. Tampoc hem d'oblidar que Suècia compta amb grans empreses multinacionals, punteres mundials en els seus respectius sectors, que dispensen un tracte no menys bo als seus treballadors.
És per tot això que en un dia com avui, la diada, no puc dir que enyoro el meu país. Evidentment enyoro la gent, els amics i la família, la ciutat que m'ha vist néixer, el clima mediterrani, inconscients molts de nosaltres de la seva benignitat malgrat les calorades a l'estiu i les tempestes a la tardor... Però no enyoro gens ni mica les trifulques polítiques, la indignació envers els organismes públics, la contaminació provocada per la irracionalitat de la gent, la por constant de deixar-me el cotxe obert o la bossa massa a la vista mentre prenc una cervesa a una terrassa. No enyoro el fet d'haver d'anar darrera la gent per a que m'arreglin quelcom a casa o al cotxe o que em diguin que no em tornaran els diners quan vull retornar quelcom que he comprat. En definitiva no enyoro viure a una societat on estem tant preocupats en fotre'ns els uns als altres i en que no ens fotin que hem perdut tot rumb i direcció i en el que l'orgull nacional només es mesura en contraposició al dels altres, sense tenir res propi per contemplar i dir: "Sí, nosaltres som els que ho fem possible".
Així doncs contemplo aquest dia amb una estranya barreja de nostàlgia i esperança de futur. Esperança que poc a poc podrem corregir els nostres defectes i amplificar les nostres virtuts, no per semblar-nos a Suècia, però potser sí per trobar el nostre propi lloc al món i aconseguir tots plegats una vida millor.

Parlant de bolets...

Per aquí dalt ja fa unes setmanes que estem a la tardor, bé, al que a Catalunya entendríem per tardor. El cas és que les temperatures han baixat una mica (rondant els 15-20 graus durant el dia) i esta plovent bastant sovint. En fi, les condicions ideals per a que es facin bolets.
La meva sogra, que viu al camp, té un bosc de pins i avets a tocar i sempre surt a buscar "kantareller" que és el nom que aquí li donen als rossinyols. Aquesta vegada però no en va trobar cap, això sí no va tornar pas amb les mans buides. Va tornar amb un bon grapat de ceps (Karl Johan svamp en suec) i, atenció, un rovelló! He de dir que en la identificació dels bolets m'ha ajudat el meu amic i expert boletaire, en Roger, i la sempre útil Wikipèdia. Només cal buscar a la Wikipèdia sueca, per exemple, "kantareller" (http://sv.wikipedia.org/wiki/Kantarell) i tot seguit clickar al menú de la esquerra "català" (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossinyol_(bolet)), obtenint així la equivalència. Val a dir també que amb el nom en qualsevol llengua és fàcil obtenir el nom de l'espècie en llatí i després tornar-lo a traduïr. Si si, fins i tot aquests bàrbars del nord empren el llatí per nomenar les espècies.
En fi, la temporada ja ha començat i no en penso pas deixar ni un!

Un català més a Estocolm?

Ahir mentre voltava per Stockholm em vaig trobar aquest cotxe aparcat... Deixant de banda el fet que era un minicooper S, em va fer gràcia l'enganxina catalana. Algun guiri que es va comprar l'enganxina o un altre català? Em temo que mai ho sabrem :)

Cap a finlandia!

El ferry acaba de sortir. Ens esperen 12 hores de viatge, sopar, festa, shopping i karaoke inclos.

Blues a Uppsala

Ahir a la nit vam anar a sopar a un lloc amb musica en directe. El grup es deia bluesselection i la veritat és que ho feien molt be, un vespre rodo. I això que hi ha qui diu que Uppsala és avorrit!

El metro a Stockholm

Com a usuari habitual del metro a Stockholm (empro la forma sueca per nomenar la ciutat doncs no m'agraden massa les traduccions toponímiques), no puc evitar fer certes comparacions amb el metro de Barcelona. Si bé és cert que en general les infraestructures sueques són força millor que les catalanes, el cas del metro no és tant evident. El metro a la ciutat de Stockholm és un servei que funciona molt bé però que, al meu parer, té certes carències. Per una banda està la regularitat del funcionament, el metro de Barcelona funciona molt bé, el de Stockholm sembla tenir problemes de tant en tant, jo crec perquè la infraestructura ferroviària es veu força vella tot i que l'estan renovant en alguns punts.
Els trens són força diferents, es veuen força nous i són més silenciosos que els seus "homòlegs" de la capital catalana. Per altra banda no són tan "asèptics" o freds com els catalans tampoc, color més càlids i seients tapissats (això últim crec que a BCN no duraria ni dos dies) enlloc de la estètica "passadís d'hospital". El cantó negatiu és que entre estacions acceleren i frenen de manera constant i molt brusca, molt brusca, s'ha d'estar ben agafat a algun lloc per tal de no caure a terra, això no sé si es deu al tren o la infraestructura. En general el espai a dins del tren no està massa ben aprofitat per la distribució dels seients (em recorda una mica als ferrocarrils de la generalitat).
Un dels punts forts del metro a Stockholm és que a cada una de les estacions, el conductor obre la porta de la cabina on va, anuncia pel micròfon el destí del metro (les línies són superposades), avisa abans de tancar les portes, i té visió directa del tren en el moment de tancar-les. La gent puja i baixa molt més tranquil·lament doncs sap que el conductor no els hi tancarà la porta als morros.
El sistema de bitllet i validació és senzillament desastrós. Per una banda tenen una mena de cupons, cada viatge són dos cupons, amb el que al entrar al metro hom ha de buscar un empleat per a que li posi el segell als cupons, sí sí, segell (per cert 18 cupons que valen per 9 viatges costen xxx euros). L'altre sistema, si un té abonament, és la tarja magnètica. Aquesta tarja, similar a la del metro de Barcelona però més prima i doblegadissa, s'ha de passar a l'entrar per una mena de ranura, de manera similar als lectors de targeta de crèdit. El problema és que entre la feblesa de la targeta, que és molt prima, i les presses del moment, jo crec que es pot dir que 1 de cada 5 intents falla, és adir, la targeta no es llegeix bé i s'ha de tornar a provar. Això a l'estació central de Stockholm en hora punta quan tens 10 persones darrera teu per passar per la mateixa porta que tu, doncs no fa massa gràcia. I que consti que no és a mi només que em passa, a tothom li passa el mateix.
Per cert, i sortint-me una mica del tema, aquí a Stockholm ténen el mateix sistema de Bicing, amb un altre nom i molt més flexible (els turistes poden llogar bicis per uns dies, etc...) i a més pots demanar un casc opcionalment quan et fas la tarja. Només funciona a l'estiu, ja miraré si em faig la targeta també, d'explicar una mica com va.

La gran pifia a OpenSSL

Doncs sí, la xarxa en va plena. Sembla que amb la intenció de facilitar la depuració dels programes que utilitzen OpenSSL, algú va eliminar una línia de codi de més en el codi OpenSSL. Resultat? Totes les claus criptogràfiques generades en els darrers dos anys usant sistemes Debian i derivats estan compromeses.
El problema és que l'espai d'aletorietat a l'hora de generar les claus és tant petit (32768 per cada tipus) que esbrinar la clau privada a partir de la pública es pot fer en menys d'una hora amb qualsevol ordinador. Aquest problema afecta a tots els usuaris que utilitzen autenticació de clau pública per a SSH així com les empreses que generen certificats SSL per a llocs web entre d'altres.
En fi, ens espera una llarga setmana de cercar, corregir i regenerar claus i certificats. A veure quan triga a sortir una notícia sobre alguna gran empresa compromesa...

Alguns links interessants:

Solucions per diverses aplicacions: http://wiki.debian.org/SSLkeys
Avís del SANS: http://isc.sans.org/diary.html?storyid=4420
Llistat de claus i eines: http://metasploit.com/users/hdm/tools/debian-openssl/

Escalivada sueca

Avui aprofitant el bon temps ens menjarem una bona escalivada amb carn a la brasa!

Sant Jordi

Aqui a Suècia no es celebra Sant Jordi, però nosaltres hem seguit la tradicio amb el llibre i la rosa i ara farem un bon sopar. Felic Sant Jordi!

El fred ha marxat!

Ahir a la nit estàvem a -3, però avui fa un dia famtàstic!

El meu nou mòbil: SonyEricsson k850i

Per aquí dalt el més habitual és que l'empresa et proporcioni telèfon mòbil i que a més et paguin una part o fins i tot tota la factura. A la meva empresa em van donar un llistat de telèfons i vaig tenir una setmana de molt pensar i donar-li voltes fins que vaig triar el que avui és el meu telèfon mòbil, el Ericsson k850i. El telèfon mòbil per a mi (com per a la majoria de persones crec) és quelcom imprescindible i que uso moltes vegades i de diversa manera durant el dia. Així doncs sembla lògic dedicar una mica de temps i reflexió a l'hora de triar-ne un de nou. Em vaig decidir per aquest model perquè ofereix moltes funcionalitats i tot i no ser dels més petits tampoc té un tamany o pes exagerat. Després d'un mes d'us he de dir que funciona molt bé. La bateria té una bona duració (3 dies en ús "normal") i la càmera (de 5 Mpx!) fa unes fotos excel·lents amb llum de dia i passables amb flash. El reproductor de música, com en tots els telèfons Ericsson, és heretat de Sony amb el que el funcionament és intuïtiu i la qualitat del so molt bona, una altra cosa és que els auriculars que vénen amb el telèfon (que també permeten parlar en "mans lliures") no són de la millor qualitat i si estàs acostumat als auriculars "tipus ipod" (els que faig servir per la PSP), decepcionen bastant. A mi personalment se'm cauen al mínim moviment. Un altre aspecte negatiu és que les tecles són força petites (malgrat que de fet hi ha espai per fer-les més grosses) i que el "joystick" central també és molt primet, amb el que navegar pel mòbil i escriure missatges a vegades es fa una mica difícil. Evidentment aquí el mòbil no té ni català ni castellà pel que només puc fer servir el diccionari predictiu en suec, i el pobre ho té difícil per predir el MEU suec...
La conclusió és que és un bon mòbil, fins i tot per un incondicional de Nokia com jo, però amb alguns aspectes millorables com el teclat i el flash incorporat en la càmera. I el que més m'agrada? Doncs que el puc fer servir per penjar posts al blog :)

Ja se com es diu fuet en suec

Doncs l'altre dia vaig trobar fuet al super, talladet i tot. En diuen "Lufttorkad Catalansk salami", és a dir, Salami català assecat a l'aire.

Fa moltíssim temps que no escric res al blog

Fa moltíssim temps que no escric res al blog. La veritat és que he anat una mica atrafegat aquestes setmanes. He tingut temps d'aclimatar-me una mica millor a la feina i malgrat que ja no em fa tant de pal dirigir-me a algú en suec, encara he d'usar la cara de poker bastants cops al dia, quan estic entenent el 20% del que m'està explicant el company "de turno" :) De tota manera a la feina tots són gent molt maca i ens portem molt bé, i fins i tot m'ha tocat un company que parla castellà perquè la seva família és d'origen xilè! En aquest temps sense escriure al blog, també he tingut temps de començar suec a la "Folkuniversitetet", començar a jugar al "World of Warcraft", passar-me el "God of war" a la PSP entre d'altres coses més avorrides ... I sí, la meva dona ha trobat feina, així que ja podem començar a buscar pis!! La veritat és que aquí aquest tema semblar pintar millor que a Barcelona, preus més baixos, salaris més alts i uns acabats amb uns standards molt alts... Ja veurem com acaba.
També he baixat a Barcelona per primer cop des que visc aquí. La veritat és que ha estat com un cap de setmana "normal".... vull dir que pensava que em posaria molt més transcendental i tal, o fins i tot que enyoraria alguna cosa, però bé, la veritat és que m'ho he passat molt bé, sobretot he menjat molt bé :) però també estic molt content d'haver tornat a casa, a Suècia, així que de moment cap enyorança ni gran transcendentalisme...
En fi, espero que aquesta segona etapa "bloggera" serà una mica més fructífera ja que podré publicar des del mòbil també.

Quan fa fred, fa fred

Post de proves des del mòbil.

Control de versions amb emacs + RCS

gnu
Aquesta setmana no he penjat cap article al blog perquè la veritat és que ha estat una mica atabalant. He començat a treballar i i són uns quants canvis importants, el idioma, els companys, la manera de treballar i la tecnologia. Respecte aquest últim, la tecnologia, promet ser molt interessant, don
cs he passat d'estar a una empresa amb sistemes principalment basats en Windows a una empresa amb sistemes basats principalment en Linux. Donat que la meva experiència en Linux es força més limitada que la que tinc en Windows aquests dies estic aprenent moltíssimes coses noves. Una de les que més m'ha impressionat per la seva simplicitat i tanmateix efectivitat, és el control de versions sobre els fitxers de configuració de Linux; els dominis DNS, la configuració DHCP, les regles del firewall, en fi, tots aquells fitxers que l'administrador ha de canviar freqüentment.

En aquest cas fem servir emacs + RCS. Jo ho he instal·lat al Linux de casa (Ubuntu 7.10) per poder practicar :).

sudo apt-get install emacs rcs

Un cop fet aquest pas hem de crear un subdirectori anomenat "RCS" a cada directori on hi hagi fitxers que volguem modificar:

mkdir RCS

Una altra manera de tenir-ho tot una mica més organitzat podria ser:

mkdir -p /directorideversions`pwd`/RCS

I després crear un link en el directori:

ln -s /directorideversions`pwd`/RCS

En qualsevol dels dos casos un cop tenim creat el subdirectori "RCS", que és on es guardarà la informació de les versions dels fitxers modificats en aquell directori, ja podem editar el fitxer i preparar-lo per començar el control de versions:

emacs -nw nomdelfitxer

Aquí utilitzo el modificador "-nw" per a utilitzar el mode de text de emacs, doncs és convenient acostumar-s'hi si després es farà servir en servidors als quals normalment hom hi accedeix per "ssh" o passareles similars basades en text.

Amb el fitxer obert el primer que hem de fer és fer alguna modificació. Un cop fet, hem de fer el primer "check-in" amb "C-x v i", ens preguntarà si volem salvar i contestem que sí. En aquest moment el control de versions RCS ja té el control (valgui la redundància) sobre els permisos d'escriptura, a partir d'ara per poder guanyar accés d'escriptura sobre el nostre fitxer haurem de fer un "check-out" del mateix amb "C-x v v", el mini buffer de emacs ens notifica que ja podem escriure, fem la modificació i després fem un "check in" amb "C-x v v" també. Una de les funcions més interessants és que després de respondre sí a la pregunta de si volem guardar el fitxer, ens apareixerà un nou buffer on podem escriure el comentari corresponent al canvi que hem fet, nosaltres addicionalment firmem el comentari amb el nostre nom de manera que sabem qui ha fet la modificació. Un cop afegit el comentari el guardem amb "C-c C-c" i ja podem sortir de emacs amb l'habitual "C-x C-c".

Fora del emacs podem fer "rlog nomdelfitxer" per consultar l'historial de versions.

Fins aquí una breu introducció del sistema, hi ha moltes més opcions i modificacions que es poden consultar als manuals tant del emacs com de RCS, jo sóc molt principiant i segur que hi ha 1001 esmenes a fer a aquest article.

Alguns links interessants sobre el tema amb explicacions molt millors :) :

https://agave.garden.org/~aaronh/rcs/emacs.html
http://www.madboa.com/geek/rcs/

Com un nen amb sabates noves

Està clar que quan un se'n va a un altre país ha d'acostumar-se a tot un seguit de petites coses, moltes petites coses. I quan més diferent la cultura, el clima, etc... del propi doncs encara més. A Suècia, està clar, un dels factors que més marca el caràcter del país són les baixes temperatures hivernals. El fet que, a la zona on estem, les temperatures negatives siguin quelcom habitual, fa que per a algú provinent del mediterrani la més quotidiana de les tasques, com ara conduir, es transformi en tot un descobriment.

Si no, fixeu-vos en tot el que hem hagut de fer per a que el nostre pobre cotxe s'adapti al fred. Primerament hem hagut de comprar un oli especial per untar les juntes de les portes, si no, quan fa temperatures negatives, es congelen i no les pots obrir. Per les manetes i els panys hi ha un altre oli que serveix per al mateix. També hem hagut de comprar una rasqueta pel gel dels vidres, doncs quan deixes el cotxe aparcat al carrer amb temperatures negatives s'hi forma una gruixuda capa de gel al damunt que triga moltíssim a marxar només emprant la calefacció, per tant abans de marxar, rasca que rasca. L'aigua del neteja parabrises també conté en dissolució quelcom que aquí s'anomena "Glycol" que serveix per a que l'aigua no es congeli sobre el vidre quan el neteges, cosa que s'ha de fer força sovint perquè les carreteres gairebé sempre són humides de pluja o de neu fosa pel pas dels cotxes i la sal. Ara, el millor de tot, el que m'encanta, són les rodes amb claus. Si si, amb claus, hem hagut de comprar uns pneumàtics que, a part de dur un compost i un dibuix especial per a millorar la adherència sobre gel i neu, porta una mena de claus inserits que proporcionen alguna ajuda en la conducció sobre les gruixudes capes de gel que es formen quan la neu es fon durant el dia es torna a congelar per les nits.

Estic segur que encara em queda molt per descobrir, com per exemple a on puc anar a rentar el cotxe sense que se'm quedi congelat al sortir del túnel, i es que aquí a suècia, tenir el cotxe net a l'hivern és un luxe que dura 5 minuts.

Ja som aquí!

Doncs bé, ja hem arribat! Per fi! Han estat tres jornades de viatge força monòtones durant els dies però agradables per la nit. Vam aturar-nos les dues nits a poblets petitons, la primera nit a França i la segona a Alemanya, i vam tenir sort amb els hotels i els sopars respectius, fins i tot vam poder fer un tast de les cerveses locals. El cotxe s'ha portat molt bé i descansa al garatge de l'àvia esperant amb il·lusió les sabates noves que li posarem demà... amb claus!

Ara ja rondem per aquí i poc a poc ens anem fent a la idea que no estem de vacances, que aquesta és la bona. Queda una setmana de gestions i adaptació i després començar a treballar, el idioma serà el més complicat.

En tinc pensades unes quantes per anar escrivint al blog, i fins i tot he fet algunes fotos, ja ho aniré penjat tot plegat. Ara ja tinc internet, he configurat el portàtil, el telèfon skype i les playstations així que em sento una mica menys desconnectat de la realitat, de tota manera aquesta desconnexió va a estones perquè la connexió a internet també ho fa, a veure si ho podem solucionar... I és que després de tant predicar les virtuts i modernitats d'aquest país resulta que la connexió a internet de la meva sogra falla més que una escopeta de fira.

El viatge

Doncs bé, el moment finalment ha arribat. Demà marxem amb el cotxe carregat fins les orelles cap a Suècia, seran tres (o quatre) dies de viatge, de ben segur, emocionant. Jo, com a bon català temerós de la neu, porto les meves cadenes de tela pel que ens puguem trobar pel camí, espero que no les haguem de fer servir! M'agradaria poder anar actualitzant el blog dia a dia, però em temo que temes banals com el menjar, el dormir i el conduir em faran difícil la cerca d'un punt d'accés a internet, ja ho veurem. En tot cas en el pitjor dels casos, el proper article el penjaré des d'Escandinàvia quan per fi esdevingui un Friky a Suècia.

Miami i varicel·la

Resulta que la setmana passada vaig estar de viatge a Miami per feina, l'últim viatge a ultramar amb aquesta feina imagino. La veritat és que allà tenim la sort de tenir uns companys molt enrollats i que ens cuiden prou bé, portant-nos a sopar i aquestes coses. A més, per acabar-ho de rematar, el meu cap em va regalar entrades per a la NBA, així que no ho vaig passar del tot malament.

El que no em deixa de sorprendre quan anem allà és el bilingüisme "de facto" que hi ha en aquella zona. És *difícil* trobar a algú que no parli castellà, la veritat és que és molt interessant parlar amb ells de Cuba i els EEUU i les seves relacions. La majoria de cubans que viuen allà és gent que ha hagut de marxar de la seva terra sense mirar enrere, sense la possibilitat de tornar mai més. Jo ho trobo molt fort, ara mateix estic a punt de marxar de la meva terra també, però no crec que ho pogués fer si pensés que és un pas definitiu.

El cas és que mentre era per allà vaig començar a tenir uns símptomes estranys, com de febre, però sense anar acompanyats de res més, sense mocs, sense esternuts, res que indiqués que fos una grip o un comú refredat. Vaig anar passant amb paracetamol fins que vaig arribar a Barcelona i vaig veure que seguia igual. Just abans de trucar al metge, a més, em vaig adonar que tenia uns granets estranys, i tot d'una em vaig recordar que feia un parell de setmanes vaig estar amb uns nens que tenien varicel·la.. i bingo! De 7 a 10 dies a casa... I aquí estic, massa malalt per treballar, massa malalt per fer caixes i amb tot el temps lliure del món per anar-me encaparrant en la mudança i el viatge que ens espera cap a Suècia.

En fi, seguirem fent repòs, a veure si m'acabo el God of War a la PS2 que l'he de tornar abans de marxar...

El revolucionari IJam

IJam, sense comentaris...

La teva vida en 40 caixes de cartró

Doncs si, així és com definiria el fet de mudar-se. La veritat és que si obvies els mobles grans i els electrodomèstics (cosa que pensem fer) el tema sembla no tenir massa dificultat. Llibres, roba, CD's i algun que altre "cachibache". Fins i tot hem trobat empreses que et fiquen a les caixes la vaixella i tal. Com deia, el problema no sembla massa gros... fins que t'hi poses. És increïble la quantitat de merda (si, merda, faig servir aquesta paraula deliberadament) que pots arribar a acumular en tant poc temps. Portàvem vivint en aquest pis 4 anys, dels quals el primer no va ser massa ufanós econòmicament pel que no va entrar massa merda a casa, tot i amb això, caram! I el complicat no és haver-ho de ficar a les caixes, no; el més complicat és l'inevitable triatge entre la caixa i les escombraries. Arriba un moment, que en part per sentit comú i en molta part per estalviar els preciocíssims metres cúbics, has d'acabar triant, classificant i, en definitiva, llençant moltes coses que fins el moment havies qualificat "d'illençables" però que la pressió de no ocupar massa espai al camió de les mudances et fa reconsiderar. Aquella samarreta que no et tornaràs a posar, aquell router ADSL que no té wifi però que guardes per si de cas, aquell monitor de tub que tants calés et va costar i que ara no faries servir ni per mirar l'hora, fins i tot acabes llençant, què sé jo, els apunts d'aquella assignatura que vas fer fa 8 anys i que semblaven tant interessants!! :) En fi, un caos. I és que no és tant fàcil com sembla posar la teva vida en 40 caixes de cartró.

bloc.cat

Feia temps que rumiava en començar un bloc, o en la nomenclatura anglesa original que jo prefereixo, blog. El fet d'anar-me'n a viure a Suècia ha estat l'excusa ideal. Quan vaig estar mirant plataformes de blogs gratuïtes, la primera que va copsar la meva atenció va ser Blogger ja que és un servei molt estès i segurament el més avançat tecnològicament i amb una quantitat més gran de funcions diferents. A més, és un d'aquells serveis fiables, com gmail, google, hotmail o posats a citar www.telenoticies.cat. Finalment em vaig decidir per bloc.cat donat el seu caràcter català així com el seu domini. Després d'una setmana escassa com a "editor" he de dir que estic força decebut. Fa 24h que no puc escriure cap article, és més, durant gran part del dia d'ahir no vaig poder ni consultar el blog. Des que em vaig subscriure no he pogut entrar encara al Fòrum (tampoc puc a hores d'ara), on per altra banda, m'agradaria comunicar aquestes deficiències. Entenc que és un servei gratuït, però això es excusa per a que el nivell de servei sigui tant pobre? Entenc que, sent un servei gratuït, els recursos seran limitats, però això és excusa per no enviar ni tant sols un mail als editors i administradors dels blogs allotjats? En fi, de seguir així segurament hauré d'afrontar una mudança virtual, a més de la física...

Fer el pirata en català...

Navegant l'altre dia em vaig portar una agradable sorpresa en descobrir una pàgina de descàrregues de programes de televisió en català. La pàgina en qüestió es diu TotsRucs i entre d'altres continguts s'hi poden trobar links d'emule a sèries, pel·lícules i documentals emesos a TV3 en català i, en ocasions, en anglès.

No pretenc estendre'm en el tema de la legalitat o, millor dir, la moralitat d'aquest tipus de pàgines. La meva opinió és que si els mitjans existeixen la gent els farà servir i que les empreses i els autors que produeixen els continguts són els/les que s'han d'adaptar a aquests canvis i no mirar de romandre ancorats a un model obsolet de distribució per la senzilla raó que fins ara produïa beneficis... En fi, com deia no em vull estendre en aquest tema.

Des d'aquí m'agradaria felicitar als responsables de la iniciativa que pren una rellevància especial per als qui som/són catalans residents a d'altres indrets del món.

Tota història té un començament...

I aquest és el començament del meu bloc. Actualment visc a Barcelona però properament me'n vaig a viure i treballar a Suècia. He creat aquest bloc amb l'objectiu de compartir, amb qui ho vulgui llegir, les experiències i opinions sobre aquest fet i d'altres temes...