La teva vida en 40 caixes de cartró

Doncs si, així és com definiria el fet de mudar-se. La veritat és que si obvies els mobles grans i els electrodomèstics (cosa que pensem fer) el tema sembla no tenir massa dificultat. Llibres, roba, CD's i algun que altre "cachibache". Fins i tot hem trobat empreses que et fiquen a les caixes la vaixella i tal. Com deia, el problema no sembla massa gros... fins que t'hi poses. És increïble la quantitat de merda (si, merda, faig servir aquesta paraula deliberadament) que pots arribar a acumular en tant poc temps. Portàvem vivint en aquest pis 4 anys, dels quals el primer no va ser massa ufanós econòmicament pel que no va entrar massa merda a casa, tot i amb això, caram! I el complicat no és haver-ho de ficar a les caixes, no; el més complicat és l'inevitable triatge entre la caixa i les escombraries. Arriba un moment, que en part per sentit comú i en molta part per estalviar els preciocíssims metres cúbics, has d'acabar triant, classificant i, en definitiva, llençant moltes coses que fins el moment havies qualificat "d'illençables" però que la pressió de no ocupar massa espai al camió de les mudances et fa reconsiderar. Aquella samarreta que no et tornaràs a posar, aquell router ADSL que no té wifi però que guardes per si de cas, aquell monitor de tub que tants calés et va costar i que ara no faries servir ni per mirar l'hora, fins i tot acabes llençant, què sé jo, els apunts d'aquella assignatura que vas fer fa 8 anys i que semblaven tant interessants!! :) En fi, un caos. I és que no és tant fàcil com sembla posar la teva vida en 40 caixes de cartró.