Diada

Avui és 11 de Setembre, la diada. No és la primera diada que passo a terres sueques però si la primera que passo com a emigrant. Per aquí dalt el referent que evoca aquesta data és l'atemptat de Nova York, però evidentment ningú sap que és el dia nacional de Catalunya, de fet la gran majoria no saben ni què és Catalunya. Contràriament al que passa amb la nostra capital, Barcelona, el nostre país no és massa conegut per aquí. Bé, no és quelcom que ens hagi de treure massa la son, Suècia mateix tampoc és un país massa conegut malgrat tenir estat i ser una de les 10 primeres potències econòmiques mundials.
El que potser sí que ens hauria de fer reflexionar una mica més és el fet que aquest petit país en el que visc, que amb prou feines té més habitants que el nostre, pugui ser un dels països més rics del món junt amb un dels millors nivells de vida també. Ara podria parlar de molts temes que sincerament desconec, no sé si Suècia posseeix uns recursos naturals molt més extensos que el nostre país (segurament sí) o si el clima afavoreix aquesta situació privilegiada (segurament no) però sí que puc entretenir-me a mirar una mica més de prop diferències que començo a copsar amb el temps que porto vivint aquí.
I és que per a mí, una de les principals diferències entre Suècia i el el meu propi país és la gent. Una gent treballadora, complidora i sobretot, honrada. Aquí no es veu la picardia com una ventatja, ningú està orgullós d'haver aconseguit amagar ingressos a hisenda o de cobrar dietes il·lícites a la feina. La gent senzillament treballa, paga (molts) impostos i en general és honrada. Com que la majoria de la gent dispensa aquest tracte just envers la societat en reben la recompensa. És cert que es paguen molts impostos però no és menys cert que existeixen moltes deduccions (per transport, per situació familiar, despeses,...) i que els serveis i infraestructures públiques funcionen força bé, és més, estan millorant constantment. Tampoc hem d'oblidar que Suècia compta amb grans empreses multinacionals, punteres mundials en els seus respectius sectors, que dispensen un tracte no menys bo als seus treballadors.
És per tot això que en un dia com avui, la diada, no puc dir que enyoro el meu país. Evidentment enyoro la gent, els amics i la família, la ciutat que m'ha vist néixer, el clima mediterrani, inconscients molts de nosaltres de la seva benignitat malgrat les calorades a l'estiu i les tempestes a la tardor... Però no enyoro gens ni mica les trifulques polítiques, la indignació envers els organismes públics, la contaminació provocada per la irracionalitat de la gent, la por constant de deixar-me el cotxe obert o la bossa massa a la vista mentre prenc una cervesa a una terrassa. No enyoro el fet d'haver d'anar darrera la gent per a que m'arreglin quelcom a casa o al cotxe o que em diguin que no em tornaran els diners quan vull retornar quelcom que he comprat. En definitiva no enyoro viure a una societat on estem tant preocupats en fotre'ns els uns als altres i en que no ens fotin que hem perdut tot rumb i direcció i en el que l'orgull nacional només es mesura en contraposició al dels altres, sense tenir res propi per contemplar i dir: "Sí, nosaltres som els que ho fem possible".
Així doncs contemplo aquest dia amb una estranya barreja de nostàlgia i esperança de futur. Esperança que poc a poc podrem corregir els nostres defectes i amplificar les nostres virtuts, no per semblar-nos a Suècia, però potser sí per trobar el nostre propi lloc al món i aconseguir tots plegats una vida millor.

Parlant de bolets...

Per aquí dalt ja fa unes setmanes que estem a la tardor, bé, al que a Catalunya entendríem per tardor. El cas és que les temperatures han baixat una mica (rondant els 15-20 graus durant el dia) i esta plovent bastant sovint. En fi, les condicions ideals per a que es facin bolets.
La meva sogra, que viu al camp, té un bosc de pins i avets a tocar i sempre surt a buscar "kantareller" que és el nom que aquí li donen als rossinyols. Aquesta vegada però no en va trobar cap, això sí no va tornar pas amb les mans buides. Va tornar amb un bon grapat de ceps (Karl Johan svamp en suec) i, atenció, un rovelló! He de dir que en la identificació dels bolets m'ha ajudat el meu amic i expert boletaire, en Roger, i la sempre útil Wikipèdia. Només cal buscar a la Wikipèdia sueca, per exemple, "kantareller" (http://sv.wikipedia.org/wiki/Kantarell) i tot seguit clickar al menú de la esquerra "català" (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossinyol_(bolet)), obtenint així la equivalència. Val a dir també que amb el nom en qualsevol llengua és fàcil obtenir el nom de l'espècie en llatí i després tornar-lo a traduïr. Si si, fins i tot aquests bàrbars del nord empren el llatí per nomenar les espècies.
En fi, la temporada ja ha començat i no en penso pas deixar ni un!

Un català més a Estocolm?

Ahir mentre voltava per Stockholm em vaig trobar aquest cotxe aparcat... Deixant de banda el fet que era un minicooper S, em va fer gràcia l'enganxina catalana. Algun guiri que es va comprar l'enganxina o un altre català? Em temo que mai ho sabrem :)

Cap a finlandia!

El ferry acaba de sortir. Ens esperen 12 hores de viatge, sopar, festa, shopping i karaoke inclos.

Blues a Uppsala

Ahir a la nit vam anar a sopar a un lloc amb musica en directe. El grup es deia bluesselection i la veritat és que ho feien molt be, un vespre rodo. I això que hi ha qui diu que Uppsala és avorrit!

El metro a Stockholm

Com a usuari habitual del metro a Stockholm (empro la forma sueca per nomenar la ciutat doncs no m'agraden massa les traduccions toponímiques), no puc evitar fer certes comparacions amb el metro de Barcelona. Si bé és cert que en general les infraestructures sueques són força millor que les catalanes, el cas del metro no és tant evident. El metro a la ciutat de Stockholm és un servei que funciona molt bé però que, al meu parer, té certes carències. Per una banda està la regularitat del funcionament, el metro de Barcelona funciona molt bé, el de Stockholm sembla tenir problemes de tant en tant, jo crec perquè la infraestructura ferroviària es veu força vella tot i que l'estan renovant en alguns punts.
Els trens són força diferents, es veuen força nous i són més silenciosos que els seus "homòlegs" de la capital catalana. Per altra banda no són tan "asèptics" o freds com els catalans tampoc, color més càlids i seients tapissats (això últim crec que a BCN no duraria ni dos dies) enlloc de la estètica "passadís d'hospital". El cantó negatiu és que entre estacions acceleren i frenen de manera constant i molt brusca, molt brusca, s'ha d'estar ben agafat a algun lloc per tal de no caure a terra, això no sé si es deu al tren o la infraestructura. En general el espai a dins del tren no està massa ben aprofitat per la distribució dels seients (em recorda una mica als ferrocarrils de la generalitat).
Un dels punts forts del metro a Stockholm és que a cada una de les estacions, el conductor obre la porta de la cabina on va, anuncia pel micròfon el destí del metro (les línies són superposades), avisa abans de tancar les portes, i té visió directa del tren en el moment de tancar-les. La gent puja i baixa molt més tranquil·lament doncs sap que el conductor no els hi tancarà la porta als morros.
El sistema de bitllet i validació és senzillament desastrós. Per una banda tenen una mena de cupons, cada viatge són dos cupons, amb el que al entrar al metro hom ha de buscar un empleat per a que li posi el segell als cupons, sí sí, segell (per cert 18 cupons que valen per 9 viatges costen xxx euros). L'altre sistema, si un té abonament, és la tarja magnètica. Aquesta tarja, similar a la del metro de Barcelona però més prima i doblegadissa, s'ha de passar a l'entrar per una mena de ranura, de manera similar als lectors de targeta de crèdit. El problema és que entre la feblesa de la targeta, que és molt prima, i les presses del moment, jo crec que es pot dir que 1 de cada 5 intents falla, és adir, la targeta no es llegeix bé i s'ha de tornar a provar. Això a l'estació central de Stockholm en hora punta quan tens 10 persones darrera teu per passar per la mateixa porta que tu, doncs no fa massa gràcia. I que consti que no és a mi només que em passa, a tothom li passa el mateix.
Per cert, i sortint-me una mica del tema, aquí a Stockholm ténen el mateix sistema de Bicing, amb un altre nom i molt més flexible (els turistes poden llogar bicis per uns dies, etc...) i a més pots demanar un casc opcionalment quan et fas la tarja. Només funciona a l'estiu, ja miraré si em faig la targeta també, d'explicar una mica com va.

La gran pifia a OpenSSL

Doncs sí, la xarxa en va plena. Sembla que amb la intenció de facilitar la depuració dels programes que utilitzen OpenSSL, algú va eliminar una línia de codi de més en el codi OpenSSL. Resultat? Totes les claus criptogràfiques generades en els darrers dos anys usant sistemes Debian i derivats estan compromeses.
El problema és que l'espai d'aletorietat a l'hora de generar les claus és tant petit (32768 per cada tipus) que esbrinar la clau privada a partir de la pública es pot fer en menys d'una hora amb qualsevol ordinador. Aquest problema afecta a tots els usuaris que utilitzen autenticació de clau pública per a SSH així com les empreses que generen certificats SSL per a llocs web entre d'altres.
En fi, ens espera una llarga setmana de cercar, corregir i regenerar claus i certificats. A veure quan triga a sortir una notícia sobre alguna gran empresa compromesa...

Alguns links interessants:

Solucions per diverses aplicacions: http://wiki.debian.org/SSLkeys
Avís del SANS: http://isc.sans.org/diary.html?storyid=4420
Llistat de claus i eines: http://metasploit.com/users/hdm/tools/debian-openssl/