dilluns, 25 de gener del 2010

Spain is different


Mira si en fa de temps que no penjava res al blog (més d'un any! Com passa el temps!) però el que ha passat avui ha fet que el meu esperit blogguero es despertés tot d'un plegat. El cas és que ara ja porto gairebé dos anys aquí a Suècia i suposo que es pot dir que estic molt ben acostumat a certes coses. La veritat és que Suècia és un país petit i modern, cosa que fa que les gestions en tots els nivells siguin molt fàcils, des de comprar per internet fins a planificar la baixa per maternitat/paternitat (he de penjar un post sobre això, es per al·lucinar), tot es pot fer còmodament des de casa i sol funcionar d'allò més bé.
I aquí estic jo, còmodament a Suècia i de cop i volta me n'adono que el passaport m'està a punt de caducar. Com que de moment no tinc cap viatge cap a casa planificat he pensat fer-lo via ambaixada, i aquí és quan topo amb la realitat espanyola... Primer cerco el telèfon de l'ambaixada, una cerca ràpida a can Google "embajada espana estocolmo" em retorna com a primer resultat la següent pàgina: http://www.spaininformation.org/sp_SpanishEmbassy.html, si hi feu un cop d'ull veureu que és tota una pàgina 2.0, interactiva, fresca, original... i el millor el domini, www.spaininformation.org, una cerca més a un servidor públic de whois retorna les següents dades:


Domain ID:D34560446-LROR
Domain Name:SPAININFORMATION.ORG
Created On:13-Sep-2000 15:41:34 UTC
Last Updated On:14-Sep-2009 01:22:14 UTC
Expiration Date:13-Sep-2010 15:41:34 UTC
Sponsoring Registrar:Dotster, Inc. (R34-LROR)
Status:CLIENT DELETE PROHIBITED
Status:CLIENT TRANSFER PROHIBITED
Status:CLIENT UPDATE PROHIBITED
Registrant ID:DOT-RW9EFCV2DXAG
Registrant Name:Daniel Gustafsson
Registrant Street1:Gullregnsvagen 6B
Registrant Street2:
Registrant Street3:
Registrant City:Kungsbacka
Registrant State/Province:Halland
Registrant Postal Code:43444
Registrant Country:SE
Registrant Phone:+46.705207675
Registrant Phone Ext.:
Registrant FAX:
Registrant FAX Ext.:
Registrant Email:

Ok, o sigui que tenim que la primera referència en EL cercador de internet quan algú escriu "embajada espana estocolmo" a Suècia és a un domini que un tal Daniel Gustaffson de Suècia ha registrat a títol privat... Si mirem l'adreça de correu del registrador "daniel@eurocasa.se" podem esbrinar una mica més... Anem a veure què amaga l'adreça www.eurocasa.se. Doncs sí, una altra pàgina 2.0 de última generació :), una empresa privada que es dedica all lloguer d'apartaments a Alacant, impressionant.

En fi, no m'hauria de queixar, al final les dades són correctes. Per cert, que la segona referència obtinguda http://www.maec.es/Subwebs/Embajadas/estocolmo/es/home/Paginas/Home.aspx sí que sembla la oficial del Ministerio de Asuntos Exteriores, tot i amb això no sembla millor que la primera...

Total, que aquí em teniu, amb el mòbil (i el lliri) a la ma disposat a trucar al número que he obtingut a la pàgina del llogater suec-alacantí. Truco, i després de seguir un parell de menús d'aquests de "Para pasaporte pulse uno" em trobo amb un missatge que m'explica que per a renovar el Passaport de forma presencial a Estocolm he de portar 141 corones i dues fotos mida carnet i que puc venir de 9 a 13 (no aclareix si entre setmana o caps de setmana també), fins aquí cap problema. De tota manera davant la opció que se m'ofereix "Para renovación fuera de Estocolmo o en otro caso pulse uno" doncs jo vaig i polso el 1, al final visc a Uppsala, a 70 km de Estocolm, i no és plan de fer el viatget per res.

Un cop contacto amb una senyora que empra un to d'allò més funcuionarial li exposo el meu cas:

JO: Hola buenos días, mire yo llamo desde Uppsala y quería pedir información sobre la renovación del pasaporte.
ELLA: Eres residente en Suecia? Estás inscrito en la embajada?
JO: Bueno, yo, no creo que esté inscrito no.
ELLA: Bueno es igual (??), tienes que traer 170 coronas, dos fotografías de carnet y sellos por valor de unas 70 coronas para que te enviemos el pasaporte.
JO: Ah, ok, los sellos son 70 coronas exactos o...?
ELLA: No sé, no me acuerdo, pero creo que eran 70 coronas.
JO: mmm, de acuerdo, y los horarios...?
ELLA: De lunes a viernes de 9 a 13.
JO: Ah, bueno mire es que yo vivo en Uppsala y claro, con el trabajo y todo pues no me va muy bien venir en ese horario...
ELLA: ...
JO: Es necesario que venga yo personalmente?
ELLA: (riure de suficència) Bueno, tendrás que firmar el nuevo pasaporte no?
JO: Ah sí claro... Bueno pues nada, ya veremos a ver si me lo monto para poder venir.
ELLA: Muy bien, muchas gracias hasta luego.

Que consti que no esta paraula per paraula, però ja us en feu una idea...

En fi, analitzem el diàleg perquè té tela.

De bones a primeres em comenta que són 170 corones, o sigui que allò que deia el contestador de les 141 res de res, però és clar és igual, total qui no porta 30 corones de més a la butxaca no? I si no les portes no passa res, perquè no agafen targeta de crèdit i no ho he mirat, però tenint en compte que l'ambaixada està enmig d'una mena de parc segur que el caixer més proper només està a mitja hora caminant.

Després que porti jo els segells, però que no recorda exactament la quantitat, i què li he de dir jo al estanquer? 72, 75? Quin pal no? I després també una altra qüestió, a veure, jo comprenc que estem en crisi i que les circumstàncies actuals exigeixen austeritat, però el segells? Va home va! Quants residents espanyols a Suècia hi ha? I d'aquests a quants els caduca el passaport a l'any? I d'aquests quants són tant burros com jo de no aprofitar un viatge a casa per fer-se el passaport? Ja està bé! Això sí, l'edifici de l'ambaixada un palauet a una de les zones més nobles d'Estocolm, vols dir que no passarien amb una oficineta a un barri residencial?

El següent punt els horaris, qui els va triar? Vull dir, a veure, de dilluns a divendres de 9 a 13??? És que no hi ha per on agafar-ho, és un 100% de probabilitats que si treballes hagis d'agafar festa, ni tan sols una tarda miserable com les caixes! A això suma-li que véns com jo de 70 km (i encara, que si vius a Kiruna són 16 hores en tren) i això suma-li l'excel·lent situació de l'ambaixada, enmig d'enlloc a una de les poques zones sense metro de la capital Sueca, un metro i un bus he d'agafar per arribar fins allà des de l'estació central. Així doncs tenim, agafar el tren de uppsala 45 min i 7 eur, de l'estació a l'ambaixada un metro, un bus, 35 min i 3 eur i després la tornada, total 2h 40m, 23 eur i això sense comptar el temps allà, els 17 eur que costa fer-se el passaport, els APROXIMADAMENT 7 eur dels segells per a que me l'enviin i el fet que amb tant amunt i avall en algún lloc hauré de parar a dinar... I per descomptat mig dia de feina... La veritat és que em sembla que em surt a compte demanar-me la nacionalitat sueca.

I per acabar la meva part preferida, quan li pregunto si puc enviar a algú a fer els tràmits i se me'n riu a la cara perquè és clar, tothom sap que els passaports s'han de firmar "in situ". Però aquesta senyora què es pensa, que em faig un passaport cada dia? Però si el darrer me'l vaig fer fa deu anys!

En fi, així és com estan les coses. El fet és que passada la indignació inicial l'únic que puc pensar és que és molt trist que podent fer les coses bé es facin tant malament. Ja actualitzaré un cop feta la gestió a veure com ha anat...

dimarts, 23 de desembre del 2008

GOD JUL OCH GOTT NYTT ÅR

Com els més espavilats us haureu imaginat (pots comptar :) ) el títol d'aquest post és la felicitació nadalenca sueca, si ho traduïm tenim una felicitació gairebé calcada a la nostra, "Bon Nadal i feliç Any Nou". Si bé vist des de fora el nadal suec té molt en comú amb el nadal català, quan ens apropem per a mirar-lo una mica més d'aprop, descobrirem certes diferències. Moltes de les tradicions són les mateixes però diguéssim que l'ordre de importància és diferent. Quedi clar que no sóc cap expert, ni en tadicions nadalenques catalanes ni sueques i que tot el que comento és purament subjectiu i producte de la observació empírica. Dit això, una de les tradicions que aquí té molta importància i a Catalunya em sembla que no tant és l'advent. Aquí dalt, el primer cap de setmana de Desembre, preparem una safateta amb quatre espelmes. En aquest primer cap de setmana n'encenem una, el segon dues i així successivament fins al quart advent, és a dir el diumenge abans de nadal, quan n'encens totes quatre. Com que la primera que vas encendre és la que més hores ha cremat, etc. doncs l'efecte de les quatre espelmes és com una escala, no sé si m'explico massa bé (sigueu comprensius, estic escrivint el post al tren i són les set del matí tocades). Crec que és un símbol prou entenedor que el Nadal s'acosta. Però les diferències no acaben aquí, he començat per la tradició més primerenca i continuaré per la més tardana, els reis. Curiosament, malgrat la tradició dels reis és completament o, millor dit, gairebé desconeguda el dia 6 de Gener és festa. Quan els explico el tema tots creuen recordar vagament el tema dels reis però ningú no ho celebra.
Pel que fa als dies centrals, el dia fort, és a dir, el dia d'intercanvi de regals i dinar familiar és el dia 24. Es fa tot en un, és a dir, el 24 un se'n va a dinar a ca l'avia, pares, germans, etc. i després de dinar (i de veure el tradicional capítol de l'ànec Donald que posen cada any) es fa l'intercanvi de regals. El 25 vindria a ser el nostre St. Esteve on els dinars familiars són "opcionals" i el 26, doncs també. Tingueu en compte que aquí són festa el 24,25,26,31 i 1!
Ni dir que només tenen arbre i no pessebre i que no tenen Tió. De fet el tema del Tió és quelcom amb el que els deixo bocabadats cada cop que els ho explico. Penseu-hi, és una tradició que, malgrat ser la meva preferida, no deixa de ser una mica estrambòtica, els donem un bastó a la canalla perquè golegin (aquí la violència és una tabú molt més gran que no pas el sexe) un tros de fusta tot i demanant-li a crits que cagui... I per acabar-ho d'arreglar després els explico el tema del caganer i ja és quan em comencen a fer el buit a les festes :)
En fi, només volia comentar molt per sobre i de manera molt subjectiva algunes tradicions nadalenques sueques i contraposar-les amb les nostres. Aprofito aquest post per desitjar-vos a tots plegats un Bon Nadal i un Feliç Any 2009!
UPDATE: Com he explicat estic escrivint des del tren. Avui el conductor, quan estava fent el habitual anunci de "senyores i senyors ens apropem a Estocolm bla bla bla" ha afegit un "Desitjem que tingueu unes molt bones festes i amb molts reglas i preneu-vos-ho amb calma amb els àpats nadalencs i cuideu-vos". Suècia em segueix sorprenent :)

dimecres, 26 de novembre del 2008

Se m'ha acumulat la feina...


Doncs sí, fa tants dies que penso en escriure... Sempre tinc idees que per descomptat oblido, oblido les idees i apuntar-les. I la veritat és que quan arribo a casa als vespres em costam olt posar-me davant del ordinador, si més no per fer quelcom més que navegar una mica sense rumb...
Per aquí estan passant cosetes, la castanyada la vam celebrar amb els companys del casal català d'Estocolm (http://www.lesquatrebarres.org), va ser divertit compartir experiències i pa amb tomàquet mentre la mainada feia panellets guiada per una mà experta. De fet un parell de dies abans vam anar al sopar mensual del casal i vam tenir la oportunitat de parlar amb l'Artur Mas i una petita delegació que estaven de visita... Als continguts de les diferents converses amb els polítics potser els hi dedico un article en el futur al blog...
En fi, també ha començat a fer fred "de debò", temperatures negatives, nevades, gelades i de moment només m'he fotut una culada encara que crec que és qüestió de temps fotre'm una pinya amb la bici un dia d'aquests.
I pel que fa a la foto de l'article: Això són kanelbullar (brioixos de canyella?) que vam fer l'altre dia, modèstia a part, ens van sortir molt bons. M'agradaria poder penjar la foto dels panellets que vam fer però en aquest cas va ser un desastre total.
En fi, ja anirem practicant...

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Apreciar allò que es té...

Llegeixo en el blog de El temps del Picó un article interessant que mira de rebatre amb dades científiques els tòpics meteorològics del estil "abans feia més fred, abans plovia més, etc". Crec que els tòpics juguen un paper més important en el nostre dia a dia del que ens atrevim a admetre.
Sense, desgraciadament, aportar dades objectives m'agradaria, si no rebatre, posar en dubte un tòpic de temàtica sueca. En general tendim a pensar que les coses al països nòrdics van millor, els trens funcionen, les escoles són genials i si anéssiu a un hospital us hi voldríeu quedar a viure.
I en general, com a mínim pel que fa la meva experiència, és cert :) De tota manera vull comentar una experiència que he tingut aquest cap de setmana per mostrar que no sempre els tòpics han de ser certs (o falsos).
Resulta que l'àvia de la meva dona (que té 81 anys) va caure diumenge i es va fer mal. A partir d'aquí la vam portar al equivalent del "CAP" suec. Allà ens van fer esperar una miqueta (les aglomeracions de persones aquí a Suècia per a nosaltres els mediterranis són irrisòries) i la van fer passar. Després de pocs minuts ens diuen que s'ha de fer radiografies, així que hem d'esperar una mica més. Després d'haver esperat una mitja hora ens diuen que anem a l'hospital, doncs ells no tenen màquina de fer radiografies. Un cop a l'hospital es disculpen pel lleuger retard que pot suposar el fet que estan implantant un nou sistema informàtic (la culpa sempre dels pobres ordinadors). En fi, no m'allargaré en detalls, però el fet és que després d'haver estat a l'hospital tot el dia, l'àvia es va cansar de tant esperar i se'n va anar cap a casa, sense saber el diagnòstic, amb la cara inflada com un pebrot i sense poder moure la mà. Avui li ha costat 8 hores més d'hospital poder rebre un diagnòstic: Fractura de nas, pòmul i canell.
Espero que ara que per fi algú s'ha dignat a diagnosticar-la el tractament el podrà rebre amb una mica més de celeritat però el cert és que malgrat les bones paraules, les instal·lacions excel·lents i l'aplicació de la tecnologia més avançada no haguéssim pas trigat més temps a ser atesos a l'hospital se Sant Pau....

dijous, 11 de setembre del 2008

Diada

Avui és 11 de Setembre, la diada. No és la primera diada que passo a terres sueques però si la primera que passo com a emigrant. Per aquí dalt el referent que evoca aquesta data és l'atemptat de Nova York, però evidentment ningú sap que és el dia nacional de Catalunya, de fet la gran majoria no saben ni què és Catalunya. Contràriament al que passa amb la nostra capital, Barcelona, el nostre país no és massa conegut per aquí. Bé, no és quelcom que ens hagi de treure massa la son, Suècia mateix tampoc és un país massa conegut malgrat tenir estat i ser una de les 10 primeres potències econòmiques mundials.
El que potser sí que ens hauria de fer reflexionar una mica més és el fet que aquest petit país en el que visc, que amb prou feines té més habitants que el nostre, pugui ser un dels països més rics del món junt amb un dels millors nivells de vida també. Ara podria parlar de molts temes que sincerament desconec, no sé si Suècia posseeix uns recursos naturals molt més extensos que el nostre país (segurament sí) o si el clima afavoreix aquesta situació privilegiada (segurament no) però sí que puc entretenir-me a mirar una mica més de prop diferències que començo a copsar amb el temps que porto vivint aquí.
I és que per a mí, una de les principals diferències entre Suècia i el el meu propi país és la gent. Una gent treballadora, complidora i sobretot, honrada. Aquí no es veu la picardia com una ventatja, ningú està orgullós d'haver aconseguit amagar ingressos a hisenda o de cobrar dietes il·lícites a la feina. La gent senzillament treballa, paga (molts) impostos i en general és honrada. Com que la majoria de la gent dispensa aquest tracte just envers la societat en reben la recompensa. És cert que es paguen molts impostos però no és menys cert que existeixen moltes deduccions (per transport, per situació familiar, despeses,...) i que els serveis i infraestructures públiques funcionen força bé, és més, estan millorant constantment. Tampoc hem d'oblidar que Suècia compta amb grans empreses multinacionals, punteres mundials en els seus respectius sectors, que dispensen un tracte no menys bo als seus treballadors.
És per tot això que en un dia com avui, la diada, no puc dir que enyoro el meu país. Evidentment enyoro la gent, els amics i la família, la ciutat que m'ha vist néixer, el clima mediterrani, inconscients molts de nosaltres de la seva benignitat malgrat les calorades a l'estiu i les tempestes a la tardor... Però no enyoro gens ni mica les trifulques polítiques, la indignació envers els organismes públics, la contaminació provocada per la irracionalitat de la gent, la por constant de deixar-me el cotxe obert o la bossa massa a la vista mentre prenc una cervesa a una terrassa. No enyoro el fet d'haver d'anar darrera la gent per a que m'arreglin quelcom a casa o al cotxe o que em diguin que no em tornaran els diners quan vull retornar quelcom que he comprat. En definitiva no enyoro viure a una societat on estem tant preocupats en fotre'ns els uns als altres i en que no ens fotin que hem perdut tot rumb i direcció i en el que l'orgull nacional només es mesura en contraposició al dels altres, sense tenir res propi per contemplar i dir: "Sí, nosaltres som els que ho fem possible".
Així doncs contemplo aquest dia amb una estranya barreja de nostàlgia i esperança de futur. Esperança que poc a poc podrem corregir els nostres defectes i amplificar les nostres virtuts, no per semblar-nos a Suècia, però potser sí per trobar el nostre propi lloc al món i aconseguir tots plegats una vida millor.

dijous, 21 d’agost del 2008

Parlant de bolets...

Per aquí dalt ja fa unes setmanes que estem a la tardor, bé, al que a Catalunya entendríem per tardor. El cas és que les temperatures han baixat una mica (rondant els 15-20 graus durant el dia) i esta plovent bastant sovint. En fi, les condicions ideals per a que es facin bolets.
La meva sogra, que viu al camp, té un bosc de pins i avets a tocar i sempre surt a buscar "kantareller" que és el nom que aquí li donen als rossinyols. Aquesta vegada però no en va trobar cap, això sí no va tornar pas amb les mans buides. Va tornar amb un bon grapat de ceps (Karl Johan svamp en suec) i, atenció, un rovelló! He de dir que en la identificació dels bolets m'ha ajudat el meu amic i expert boletaire, en Roger, i la sempre útil Wikipèdia. Només cal buscar a la Wikipèdia sueca, per exemple, "kantareller" (http://sv.wikipedia.org/wiki/Kantarell) i tot seguit clickar al menú de la esquerra "català" (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossinyol_(bolet)), obtenint així la equivalència. Val a dir també que amb el nom en qualsevol llengua és fàcil obtenir el nom de l'espècie en llatí i després tornar-lo a traduïr. Si si, fins i tot aquests bàrbars del nord empren el llatí per nomenar les espècies.
En fi, la temporada ja ha començat i no en penso pas deixar ni un!

dimecres, 20 d’agost del 2008

Un català més a Estocolm?


Ahir mentre voltava per Stockholm em vaig trobar aquest cotxe aparcat... Deixant de banda el fet que era un minicooper S, em va fer gràcia l'enganxina catalana. Algun guiri que es va comprar l'enganxina o un altre català? Em temo que mai ho sabrem :)